John Kennedy Toole: La Conxorxa dels Necis

John Kennedy Toole és conegut sobretot per la seva novel·la La conjura dels enzes, una obra que es va publicar pòstumament el 1980 i que ràpidament es va convertir en un clàssic de la literatura nord-americana. La història al voltant de l’obra és tan fascinant com el llibre mateix: Toole va escriure la novel·la durant els anys 60, però després de múltiples rebutjos editorials, es va suïcidar el 1969. La seva mare, decidida a donar a conèixer l’obra del seu fill, va insistir fins a aconseguir que l’editorial Louisiana State University Press la publiqués, cosa que va passar més d’una dècada després de la seva mort. L’èxit va ser immediat, i el llibre va guanyar el Premi Pulitzer de Ficció l’any següent.

La conjura dels enzes és una sàtira brillant ambientada a Nova Orleans, una ciutat que gairebé es converteix en un personatge més de la història. El protagonista és Ignatius J. Reilly, un home grotesc i excèntric que, als seus trenta anys, viu amb la seva mare i es resisteix a les normes i valors de la societat moderna. Ignatius és intel·lectual, però també despectiu, gandul i enormement contradictori. Convençut que el món està en decadència, rebutja qualsevol intent d’adaptar-se a la realitat que l’envolta. Tot i això, el seu estil de vida es veu alterat quan, per circumstàncies econòmiques, es veu obligat a buscar feina, cosa que el porta a una sèrie d’aventures absurdes i situacions surrealistes.

La novel·la destaca per la seva ironia, el seu humor negre i els seus personatges secundaris memorables, cadascun amb les seves pròpies peculiaritats i conflictes. A través de la figura d’Ignatius i del seu rebuig a tot allò convencional, Toole fa una crítica ferotge de la societat nord-americana de mitjans del segle XX, ridiculitzant les seves institucions, valors i hipocresies.

El llenguatge de la novel·la és viu i vibrant, ple d’un argot ric que captura l’essència de Nova Orleans i li dóna un aire únic. Al mateix temps, la trama, que barreja elements de comèdia i tragèdia, reflexiona sobre temes profunds com l’aïllament, la insatisfacció personal i la lluita per trobar un lloc en un món que sembla absurd.

La conjura dels enzes és una obra que combina la comicitat amb una visió agredolça de la condició humana. És alhora hilarant i profundament commovedora, i la seva capacitat de fer reflexionar el lector mentre el fa riure és un dels motius pels quals continua sent tan celebrada. Ignatius J. Reilly, amb el seu caràcter desmesurat i la seva filosofia particular, s’ha convertit en un dels personatges més inesborrables de la literatura.

Fragment:

“—Oh, nunca sospeché que fueses una persona tan divertida. Estuviste tan antipático en aquel bar pringoso y horrible.

—Mi personalidad tiene muchas facetas.

—Me asombras —el joven miró detenidamente el atuendo de Ignatius—. Pensar que te dejan andar suelto por ahí. En cierto modo, te respeto.

—Muchísimas gracias —el tono de Ignatius era suave, complacido—. La mayoría de los necios no entienden mi visión del mundo en absoluto.

—Me lo imagino, me lo imagino.

—Sospecho que bajo tu fachada ofensiva y vulgarmente afeminada, puede haber una especie de alma. ¿Has leído suficientemente a Boecio?

—¿A quién? Oh, Dios mío, no. Yo no leo siquiera los periódicos.

John Kennedy Toole: La Bíblia de Neó

"La Bíblia de Neó" (The Neon Bible) és una novel·la narrada en primera persona per David, un adolescent que rememora la seva infància en un petit poble profundament religiós i opressiu de la vall del Mississipí (el Sud dels Estats Units) durant les dècades de 1940 i 1950.

La història comença quan David és un nen petit. La seva família viu al marge de la comunitat. El seu pare, Frank, perd la feina a la fàbrica i es torna un home amargat i distant, que finalment marxa a lluitar a la Segona Guerra Mundial, d'on no tornarà. La seva mare, Sarah, que somiava amb una vida més glamurosa, es va enfonsant progressivament en la inestabilitat mental i una devoció religiosa cada cop més excèntrica i aïllant.

Un punt d'inflexió és l'arribada de la tieta Mae, germana del pare. Mae és una dona extravagant, antiga cantant i artista de fira, que porta un aire de món i vitalitat a la casa grisa i a la vida de David. Ella es converteix en la seva principal font d'afecte, comprensió i educació alternativa, mostrant-li una perspectiva diferent de la rígida moralitat del poble. Tanmateix, l'estil de vida i l'actitud de Mae xoquen frontalment amb la mentalitat conservadora i intolerant de la comunitat, especialment amb el predicador local, que representa la hipocresia religiosa del lloc.

A mesura que David creix, es torna més conscient de l'hostilitat del poble cap a la seva família "diferent", de la hipocresia dels seus habitants i del deteriorament de la seva mare. La tieta Mae intenta protegir-los, però la pressió social és enorme. La tensió culmina en una sèrie d'esdeveniments tràgics (que sovint involucren la confrontació amb el predicador o la comunitat i l'estat de la mare) que forcen David a prendre una decisió dràstica.

La novel·la acaba amb David, ja adolescent, fugint del poble en un tren, deixant enrere la seva infància trencada, la tragèdia familiar i l'ambient asfixiant, buscant un futur incert però lluny d'aquella opressió. És una història de pèrdua de la innocència, alienació i una crítica punyent a la intolerància i el fanatisme religiós.

Per què és important "La Bíblia de Neó"?

La importància de la novel·la rau en diversos aspectes:

1. Obra Primerenca d'un Gran Autor: Tot i ser publicada pòstumament el 1989, "La Bíblia de Neó" va ser escrita per John Kennedy Toole quan només tenia setze anys (cap al 1954). Mostra un talent literari i una maduresa temàtica sorprenents per a la seva edat.

2. Context de Publicació: Va ser descoberta i publicada després de l'èxit aclaparador i pòstum de la seva obra mestra, "La Conxorxa dels Necis" (A Confederacy of Dunces), que va guanyar el Premi Pulitzer. Això va generar un gran interès per aquesta primera obra.

3. Crítica Social i Religiosa: La novel·la ofereix una crítica aguda i colpidora del fonamentalisme religiós, la hipocresia social i la mentalitat tancada dels petits pobles del Sud dels Estats Units durant aquella època. Exposa la crueltat que pot sorgir de la intolerància disfressada de moralitat.

4. Exploració de Temes Universals: Tracta temes profunds com l'alienació, la solitud, la pèrdua de la innocència, la recerca d'identitat, la complexitat de les relacions familiars i la lluita entre l'individu i una societat opressora.

5. Veu Narrativa: La veu innocent però observant de David és un dels grans encerts del llibre. A través dels seus ulls, el lector percep la duresa i la injustícia del món adult i de la comunitat sense filtres cínics, la qual cosa fa que la crítica sigui encara més potent.

6. Precursora de Toole: Encara que molt diferent en to i estil a "La Conxorxa dels Necis" (aquesta és més aviat tràgica i lírica, mentre que "La Conxorxa" és satírica i còmica), "La Bíblia de Neó" ja mostra l'habilitat de Toole per crear personatges memorables (especialment la tieta Mae) i per observar i criticar les convencions socials.

En resum, "La Bíblia de Neó" és important per ser el testimoni del talent precoç de John Kennedy Toole, per la seva potent crítica social i religiosa, i per ser una commovedora història sobre el despertar a la duresa del món des d'una perspectiva jove i vulnerable.