Charles Bukowski: Pulp

"Pulp" és l'última novel·la que va escriure Charles Bukowski, publicada el 1994 poc abans de la seva mort. És una obra peculiar dins la seva bibliografia ja que es tracta d'una paròdia del gènere negre o detectivesc.

El protagonista és Nick Belane, un detectiu privat alcohòlic i fracassat de Los Angeles que rep diversos casos absurds i surrealistes. Entre ells, ha de trobar a l'autor francès Louis-Ferdinand Céline (que suposadament encara és viu), investigar un extraterrestre que freqüenta un bar, i perseguir la personificació de la Mort, que apareix com una dona rossa misteriosa.

La novel·la serveix com a vehicle per a Bukowski per reflexionar, a través de l'humor negre i l'absurd, sobre temes que sempre van estar presents en la seva obra:
- La mort i la mortalitat (especialment rellevant donat que l'autor estava malalt de leucèmia mentre l'escrivia)
- L'alcoholisme i l'autodestrucció
- La soledat i l'alienació a la ciutat moderna
- La mediocritat i el fracàs

Tot i mantenir l'estil directe i cru característic de Bukowski, "Pulp" es diferencia de les seves obres anteriors pel seu to més surrealista i experimental. La novel·la juga constantment amb les convencions del gènere negre per crear una narrativa caòtica que reflecteix tant la decadència del protagonista com possiblement l'estat mental de l'autor davant la seva pròpia mortalitat.

És una obra que divideix opinions: alguns la consideren un experiment interessant i una conclusió adequada a la carrera de Bukowski, mentre que altres la veuen com un treball menor comparat amb les seves obres més conegudes. En qualsevol cas, ofereix una visió única i personal del gènere negre filtrada per la sensibilitat i l'humor característics de l'autor.

Fragment:

“Yo tenía talento, tengo talento. A veces me miro las manos y me doy cuenta de que podría haber sido un gran pianista o algo así. Pero qué han hecho mis manos? Rascarme las pelotas, firmar cheques, atar zapatos, tirar de la cadena de los retretes, etc., etc. He desaprovechado mis manos. Y mi mente.”